Dissabte 3 de maig a les 20:30 h a la Sala Corrioles.
Aquest Ball Parlat és una celebració, un espectacle/festa, on poder compartir les vivències de la Montse Colomé amb el públic, ballant amb ella, acompanyant-la ballant, que és el que més ha fet al llarg de la seva vida. D’aquí el títol de la peça: Celebration. Una celebració de 60 anys ballant i bellugant-se al voltant de les arts escèniques.
La Generalitat de Catalunya ha atorgat a Montse Colomé i Pujol la Creu de Sant Jordi pel seu gran talent i amor per la dansa, que l’ha portada a ser una de les principals intèrprets i coreògrafes del país.
Ballo des del cinc anys i la meva trajectòria professional sempre ha estat molt eclèctica. He portat a terme treballs més personals, però sempre he treballat més per encàrrec, tant en el món de la dansa com en el del teatre. L’any 2015, viatjant per feina cap a les Illes Canàries, un lloc on sempre m’he sentit com a casa, em vaig començar a plantejar per què no crear un solo on pogués parlar d’identitat, de maduresa, de què vol dir fer-se gran si has treballat sempre amb el cos, un cos que és va transformant. Una celebració de 60 anys ballant i bellugant-me al voltant de les arts escèniques. Quan en vaig fer 50, vaig fer una festa coreografiada a l’antiga Caldera de Gràcia amb 50 dones que havien compartit amb mi moments ballats i no ballats de la meva vida. Vull, després de 17 anys, reviure un moment semblant a aquell, però enlloc d’agafar-me a la companyia de 50 dones, anar-hi jo tota sola, una acció pensada com a regal de tornada a les 50 dones amb les que vaig celebrar els meus 50 anys de vida. Potser el fet d’estar més a prop de la mort com a acte personal i intransferible em porta al fet d’aquest gest de dins cap enfora.
M’agradaria reballar tot el que he ballat, vull explicar per on he passat, vull compartir amb el públic un trosset de la meva història, de les meves vivències. El meu amic Carles Santos, músic i director d’escena de qui podríem dir que, juntament amb Comediants, han estat els meus mestres després de passar per l’Institut del Teatre de Barcelona, sempre em deia que no sempre es tenen coses a dir dalt un escenari i que cal aprofitar el moment en què un veu clar que té alguna cosa a explicar.
Ara mateix sento que vull dir, compartir, explicar, ballar idees, sensacions que em passen pel cap i sobretot pel meu cos encara despert, però des d’un moment de transició cap el que anomenem vellesa.
Quan, un cos que sempre ha ballat, decideix jubilar-se? Què vol dir aquesta paraula? Qui decideix fins quan seguir ballant? El teu cap, el teu cos o el teu cor?
Montse Colomé
GALERIA D’IMATGES:
MIRA EL VÍDEO:
IMPORTANT!
Recordeu que haureu d’ensenyar el carnet de soci en entrar a l’espectacle.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
EL CENTRE 